Organització i condicions de vida als campaments de refugiats sahrauís

  • Situació geogràfica dels camps

Els 175.000 sahrauís que es van referendar com a Estat proclamant la República Àrab-Sahrauí Democràtica (RASD) i que van marxar del seu territori davant la invasió del Marroc i Mauritana, viuen, ja fa 28 anys, en una part del desert d’Argèlia anomenat “Hamada”, un terreny dur i inhòspit on res no creix. Només hi ha dues estacions a l’any: Hivern, amb freqüents temperatures mitjanes de 1º i l’estiu on els termòmetres poden arribar als 60º, la qual cosa fa que la vida en aquest lloc sigui quasi impossible.

11

Un altre element climàtic que dificulta encara més la supervivència son els Sirocos, turmentes de sorra que paralitzen qualsevol tipus d’ocupació. L’activitat econòmica és molt escassa, predominant la pastura nòmada i un incipient comerç intern. Els refugiats sahrauís depenen completament de l’ajuda internacional. La població viu en tendes de campanya distribuïdes en quatre grans  campaments o “Wilaies” que tenen el nom de regions del Sàhara Occidental (Aaiun, Smara, Dajla i Auserd).

  • Organització administrativa                                                                             

Les condicions de vida als camps de refugiats són extremadament dures: Temperatures superiors als 50º a l’estiu i temperatures molt baixes a les nits d’hivern, absència de llum elèctrica i d’aigua corrent, i moltes mancances pel que fa a les necessitats més bàsiques (vestit, alimentació, assistència sanitària…). Tot i això, la població sahrauí comandada pel Front POLISARIO ha aconseguit una organització social als campaments realment admirable.   16

Dins de cada wilaia hi ha les “dahires”, que són petits nuclis de haimes que tenen el nom de ciutats originaries del Sàhara Occidental. La ubicació de cada wilaia ve condicionada tant per raons estratègiques com per l’existència o proximitat d’aigua. A cada wilaia hi ha cinc o sis daires.

La població sahrauí dels campaments s’organitza en:

  1. WILAIES (províncies) distants de 20 a 60 km, excepte Dajla que esta a 200km. Estan situades al sud i sud-est de Tinduf en una extensió de terreny que està sota l’administració de la RASD.

EL AAIUN / SMARA / DAJLA / AUSSERD / BOJADOR

  1. DAIRES Municipis separats entre sí de 2 a 4 Km.

Presentació1

Les daires es divideixen en quatre barris, on s’alineen les files de les haimes numerades, existint un responsable en cada barri i cada grup de haimes.

Les daires es divideixen en quatre barris, on s’alineen les files de les haimes numerades, existint un responsable en cada barri i cada grup de haimes.

Cal dir que l’organització social de les daires esta bàsicament a càrrec de les dones, ja que els homes han estat fins ara al front de guerra. En general són les dones les qui composen els diferents comitès populars que vetllen pel bon funcionament de la sanitat, l’educació, el proveïment, etc.

COMITÈS

Tots els adults han d’estar integrats en algun dels cinc comitès de les daires: Comitè de salut , Comitè d’educació, Comitè de subministres, Comitè de Desenvolupament econòmic (producció), Comitè de Justícia i Afers Socials.

a)   Organització política

Les estructures polítiques de la RASD entronquen directament amb una amplia tradició democràtica de la societat nòmada, representada per la institució de la Yemaà i el Chej. La Yemáa era una assemblea o parlament lliure, de representants de tots els llinatges i el Chej era el poder executiu, limitat per la Yemáa, que posava en pràctica les decisions d’aquella.

NIVELL DE DAIRA

En cada Daira i cada any es reuneix el CONGRÈS POPULAR DE BASE per a escollir als Consells Populars que són els encarregats de la administració de la Daira i està composat per:

  • Un President
  • Cinc responsables de comitès que son en la seva totalitat dones.

NIVEL DE WILAYA

Existeix un CONSELL POPULAR DE WILAYA, format pels:

  • Els Presidents de Consells de la Daira
  • Els Directors dels Departaments Especialitzats en: Salut – Educació – Subministres – Producció – Justícia i A. Socials.

Aquests Directors són anomenats per a cada ministeri.

Està presidit pel Wali o governador i es anomenat pel Ministre del Interior.

NIVEL NACIONAL

Existeix un CONGRES POPULAR GENERAL DEL FRENTE POLISARIO:

  • Es reuneix cada quatre anys
  • Els seus membres són escollits pels Congressos Populars de Base i pels enquadrats en l’Exercit Popular d’Alliberament.
  • Es la màxima representació de la voluntat dels sahrauís.
  • Elabora el manifest polític i el programa de acció nacional a curt i llarg termini.
  • Designa al CONSELL DEL COMANDAMENT DE LA REVOLUCIÓ, aquest càrrec l’assumeix el COMITÉ EXECUTIU DEL FRONT POLISARI, fins la celebració del primer Congres desprès de l’alliberament.

EL COMITÉ EXECUTIU DEL F.P.

Es escollit per elecció popular, es el màxim òrgan de poder en la R.A.S.D. :

  • Elabora la estratègia militar i diplomàtica del F.P.
  • Fixa la política General de l’Estat, amb competències legislatives.

 EL CAP D’ESTAT

És el Secretari General del Front Polisari, que es escollit al temps que el COMITÉ EXECUTIU:

  • Representa l’Estat.
  • Protegeix la Constitució i l’aplicació de las lleis.
  • Presideix i organitza el Consell del Comandament de la Revolució.
  • Dirigeix les Forces Armades.
  • Concerta acords internacionals.
  • Designa al Primer Ministre i als Membres de Govern.

EL CONSELL NACIONAL SAHARAUI

És un poder legislatiu i consultiu que està format per 52 membres: 27 del Buró polític i els Presidents dels Consells Populars de Daira.

b)   Organització Judicial

Es fonamenta sobre la separació de poders i els judicis son dictats i executats en nom del poble. En el Comitè de Justícia de la Daira hi ha el jutge, que està assistit per dos adjunts. Els tipus de tribunals són:

  • Tribunals primaris de Daira
  • La Cort d’apel·lació
  • La cort Suprema del Poble

El CONSELL JUDICIAL està format pels presidents dels tribunals i presidit pel Ministre de Justícia.

c)   Organització de l’exèrcit

El paper de l’exèrcit Nacional Sahrauí ve definit per la Constitució.

Les forces Armades estan al servei del Poble, garantint la defensa de la integritat territorial i participant en l’activitat nacional, social i econòmica.

d)   Organització sanitària

La sanitat està basada en la medicina preventiva, d’una banda, i en l’assistencial i hospitalària per un altre.  En l’actualitat l’estructura és la següent:

  • Hospitals de wilaia: Un en cada wilaia per a intervencions poc complicades. S’organitzen en tres unitats: medicina general, pediatria i ginecologia. Tenen una capacitat d’entre 30 i 50 llits. Tenen serveis de radiologia, laboratori i sala de part.
  • Hospital Nacional: “Màrtir BachirSalah” que està coordinat amb els de les wilaies. S’ingressen els malalts amb tractaments més complicats i on hi ha la Unitat Quirúrgica on es realitzen les intervencions.

Un dels problemes grues de la sanitat és la manca de medicaments i la difícil conservació d’aquests, ja que la calor és molt forta i no compten amb generadors elèctrics prou potents per proveir tot el dia les necessitats dels hospitals.

L’hospital “Bal.la”, des de l’alto al foc es va posar a disposició de la població civil. També es va inaugurar el mes d’octubre de 1997 l’Hospital Materno-infantil Catalunya, que ha estat subvencionat per institucions i entitats de Catalunya.

Durant els 24 anys d’exili els sahrauís han procurat formar i preparar personal sanitari a l’estranger per tal de poder donar resposta a la necessitat d’atenció sanitària dels campaments, així con cercar sortides de suport per a casos de malalties o intervencions difícils de solucionar en els hospitals dels camps.12

En aquests caos els malalts son evacuats a països estrangers que ofereixen solidàriament el seu ajut.

Existeix una escola d’infermeria que depèn de l’Hospital Nacional i una escola per a auxiliars d’infermeria que depèn de l’escola de dones “27 de febrer”.

a)   Organització educativa

En el camp educatiu podem constatar l’esforç del Front POLISARIO per tal de començar la reconstrucció del país formant i educant a tota la població passant del 99 % d’analfabetisme a la total escolarització dels nens i nenes de 3 a 16 anys. És un èxit sense precedents contant amb les desfavorables condicions d’una situació de no guerra,un mitjà inhòspit, amb manca de  programes formatius autòctons,etc.

L’organització del sistema educatiu és la següent:

  • Escoles bressol per als nens i nenes dels 0 als 3 anys. Cada dahira disposa d’una escola bressol dependent del Ministeri de Sanitat.
  • Jardí d’infància (Tarbies), per als infants entre 3 i 6 anys, on aquests reben una educació semblant a la del nostre pre-escolar. Les classes s’imparteixen a les dahires.

13

  • Escola primària dels 7 als 12 anys (Madrassa). És similar a l’E.G.B. Fins al cinquè curs  es realitza en diferents escoles de les wilaies, i a partir del sisè els nens van a una escola comuna a totes les wilaies. Cal remarcar que a partir de tercer estudien l’espanyol com a segona llengua.
  • Ensenyament secundari, per a nois i noies de 13 a 16 anys, dividit en:
  1. Formació professional (adaptada a les necessitats del camp).
  2. Batxillerat, com a preparació universitària. El reben a països estrangers.
  3. En el camp de l’educació cal destacar, també les campanyes d’alfabetització destinades als adults que no van poder estudiar, i que tenen lloc durant l’estiu, i l’escola “27 de febrer” destinada a les dones, on s’imparteixen classes per preparar mestres, auxiliars de clínica, costura i altres feines artesanals.

a)   Estructura econòmica

Les necessitats de l’organització en els campaments de la població civil i de la guerra durant tots aquests anys a portat a una economia de supervivència, L’ajuda internacional de països amics i d’organitzacions humanitàries son la base de l’economia de la RASD.

Cal dir que estan intentant, en la mesura del possible, a arribar a autoabastir-se, sobretot en el terreny agrícola que serveix per proveir els centre públics, escoles, hospitals… i d’altra banda, serveix per preparar els futurs assentaments estables de la població al Sàhara Occidental.

El treball està planificat en cada dahira segons les necessitats i està supervisat i distribuït per comitès: educació, sanitat, agricultura, alimentació i artesania.

b)   Cultura i manifestacions artístiques

Tot i la situació de guerra que han viscut durant aquests anys, els refugiats han procurat no perdre la seva identitat com a poble i han ciutat molt les manifestacions culturals i artístiques.

La cultura sahrauí és un primer lloc una cultura àrab,musulmana i africana,però té uns trets particulars que la diferencien dels seus veïns,principalment dels països del nord.

Amb la denominació de Cultura del Bidan, aquesta cultura mil·lenària comparteix molts trets amb els costums,arts i tradicions mauritanes.

En el territori del Sàhara Occidental podem trobar quantitat de restes arqueològiques extraordinàries que pertanyen a temps antics i que parlen d’una antiga civilització.

Els seus habitants parlen el hassania, que prové el 80% de la llengua àrab. La literatura hasaní, té dos formats principals, el comte i la cançó i una forta tradició oral, caracteritzada per una gran riquesa discursiva.

Els balls que neixen d’aquesta música es configuren a ritme d’un tambor fet amb pell i fusta.

Encara que ballen tant els homes com les dones, aquestes últimes resulten molt més expressives, ja que utilitzen contínuament un tipus de gestualització amb les mans, dibuixant a l’aire imatges amb els dits.

La dona sahrauí és un excel·lent ballarina. Ni la guerra, ni les difícils condicions de l’exili han pogut esborrar aquesta alegria, ans el contrari, la dona sahrauí utilitza la dansa com a arma per lluitar, per expressar el seu sentiment i el seu compromís amb la lluita del poble sahrauí per la independència.

15    14

Per això,la dansa està present en totes les celebracions de caire nacional, així com en la pràctica totalitat de les festes de caire social.

La vestimenta, a l’igual que la música omple de vius colors l’aparent monocromia del desert.

El plat tradicional sahrauí , imprescindible en tots els actes de commemoració social és el cuscús (grans de sèmola de blat o centè al vapor i verdures) amb cran (cabra, xai o camell).

Com a mostra del sentit d’unió que tenen els sahrauís, tots mengen del mateix plat.

Donades les necessitats de vida de la societat sahrauí, l’artesania ha crescut en gran manera i la majoria dels seus objectes ha estat creats per un ús quotidià. També però hi ha moltes obres que son utilitzades per adornar i representen autentiques obres d’art.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *